divendres, 20 de gener del 2017



Marina Salvador, directora  i professora l’ Escola de Burlesque Experience de Barcelona:
 
Per a mi, fusionar una sardana amb el burlesque m’ha aportat un sentiment de felicitat i alhora d’arrelament al país”.

 

 
 

 

Felip Vallejo

Hola Marina, explica’ns què es el Burlesque?
És un ball que aquí no és conegut, aquí no hi ha cultura del burlesque. Així com a Europa i als Estats Units està molt arrelat i fan molts festivals, aquí no és conegut. 

El burlesque son petites performance d’striptease parcials, mai no es queda despullat del tot, que es caracteritza per una actitud de desinhibició amb molt d’humor,  la paraula burlesque ve de burla, la capacitat de riure’s de tot inclús d’un mateix. I això és el que jo ensenyo a les classes.

Com i quan va sorgí la idea del sardanalesque?
A l’escola som unes quantes que ja ens movem a nivell professional, que inclús ja havíem sortit a la tv. Quan ja tens la ment molt creativa i desinhibida, doncs, veus la vida des d’un filtre molt divertit , amb idees esbojarrades, per riure una estona.

Un dia estàvem parlant de la sardana i vam fer el típic comentari de que al saltar com salten els pits. Vam pensar que si poséssim   unes mugroneres  amb pompons  podria ser molt divertit. Llavors vaig proposar-ho al grup avançat de l’escola - això era el mes de juliol- i de seguida es van apuntar. Vam preparar el  vestuari, comprar les espardenyes i muntar la coreografia, seguint el burlesque. I, Un cop tot fet,  vam gravar un vídeo per Barcelona.

I heu  arribat al programa "Tu sí que sí" de la Sexta ......
Sí, una de les noies que balla estudia la carrera de publicitat i màrqueting  i , ja que havíem ballat una cançó de La Trinca, la va compartir en el twitter de Josep Mª Mainat, fundador de La Trinca i de Gestmusic. I aquí va quedar la cosa, fins que ens van demanar que participéssim al programa.

Tenim l’anècdota que quan vam gravar el vídeo al carrer, com està prohibit despullar-se, vam haver de fer-ho amb sostenidor de color carn.  Aquí a la tv, cada noia va escollir el que volia fer.
 
I ara a la següent ronda?
Sí, no ens ho pensàvem. Presentem una nova performance totalment diferent.

Parlem  de què és per a tu la sardana? Com has viscut la sardanalesque?
Mira, la sardana en sí a mi m’aporta un sentiment d’arrelament al meu país que em dona una satisfacció que no em dona cap altra dansa, un sentiment d’identitat increïble, que potser molta gent no li dona el valor, però per a mi en te molt.  

I això és el que vaig sentir quan vam actuar. Clar que jo ho visc a través del burlesque, de la capacitat de riure’s de tot, de fer broma i divertir-se, però mai amb la intenció d’ofendre a ningú, sinó d’aportar una vissió divertida de les coses.

En aquells moments jo em sentia súper orgullosa, totes es sentien orgulloses. Per a mi el poder fusionar una sardana amb el burlesque m’aporta  un sentiment de felicitat que suposo que és el que pots sentir ballant una sardana a la plaça. Les danses donen molta identitat a cada cultura i enriqueix a les persones.

Per acabar, no puc deixar de preguntar-te que penses del comentari de Sílvia Abril, membre del jurat del programa?
Pots pensar el que vulguis de la sardana, però no calia   criticar-la.  Més enllà de que si és avorrida o no,   com tota activitat, aporta  felicitat a qui la practica.

Doncs, moltes gràcies Marina. Que vagin molt bé tots els projectes i sort en el programa!.

I lectors,  si voleu saber  més coses de la Marina i el burlesque, entreu a http://www.marinasalvador.com/